Catalunya era un regne segons Jaume I

"Llibre dels feits del rei en Jacme"

"Llibre dels feits del rei en Jacme"

"Llibre dels feits del rei en Jacme"

Introducció

"Corona Catalano-Aragonesa", tot i que el "nom", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament, és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet de que Catalunya era un "regne" el recolzen (entre d'altres) els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme"[1] com a documents oficials que acrediten aquesta denominació. A la capçalera dels manuscrits Jacme I s'anomena "Comte de Barcelona", però no era comte ni del comtat d'Urgell, ni del d'Ampúries, ni del de Foix, ni del de Pallars (el concepte de l'antic principat de Catalunya). Un territori esdevé regne quan el seu senyor és coronat rei, el conjunt dels diferents comtats, a partir de la coronació d'Anfós com rei, va esdevenir, de facto, el "Regne de Catalunya", com certifica el seu rei Jacme I. Encara que el títol s'emprés poc "històricament" Catalunya va portar la veu cantant amb un "ratio" segons Jacme de: richs homens 4:1, cavallers 5:1, clergues 10:1, homens honrats 5:1, sous 40.000:0 i cal afegir... de galeres 100:0...

Pere el Cerimoniós (IV d'Aragó) es deia a si mateix "Pere terç " (prioritzava ser rei de Catalunya)
La definició «Corona Aragonum et Catalonia» apareix en el
Privilegi d'annexió de Mallorca a la Corona del 16, oct, 1286
Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, ed. Alpha, 1962, p. 383, nota 29
Gran Enciclopèdia Catalana,
Gran Enciclopèdia Aragonesa.

A "CASTILLA Y LEÓN" tenen una situació molt semblant, històricament va ser la "CORONA DE CASTILLA", però actualment està acceptat per infinitat d'institucions entre elles el govern d'Espanya, l'expressió "CORONA CASTELLANO-LEONESA".

Per tant si es tracta de la unió de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de la "CORONA CASTELLANO-LEONESA" designa la unió dels dos regnes.

Cathalunya era un regne segons Jacme I

Algú podria dir que el terme "regne", referint-se a Catalunya, podria tenir el seu origen en un error de transcripció o d'interpretació, atès que els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme" són només transcripcions dels originals (el manuscrit més antic dels que es conserven, data de l'any 1313, i el rei Jaume I va morir l'any 1276). Un Ms. de l'Escorial té la certificació d'exactitut de Felip I, ja que el va fer copiar del de Poblet, pel seu ús propi.

Hi ha dues famílies de manuscrits la llatina i la catalana. En els estudis comparatius llati-català els experts, coincideixen en que ambdós es van copiar, per separat, d'uns originals en català del s.xiii, (atès que, hi ha detalls reals al ms.1313 que no hi són al ms.1343 i viceversa), el fet que coincideixin és una proba de que que no hi ha error (per Chapman-Kolmogorov ). Queda l'opció de que el rei haguès manat un canvi al copista, però aixó nomès passaria l'asseveració "Catalunya-Regne" com a màxim cap a Jaume II o al seu fill. Tantmateix al dubtar dels Ms. s'invaliden les cròniques que són la columna vertebral de la història de la "Corona d'Aragó".

Però M.D. Martínez San Pedro, a la "Crònica latina de Jaime I"^[2] escriu també com el rei tenia molta cura en la perfecció i comprobació de la còpia del llibre ("..per cuius perfectionem et comprobationem..") i així ho fa saber al seu cosí: "En el intervalo, el día 5 de Julio de 1313, Jaime ÏI escribe a su primo, el rey Sancho de Mallorca, anunciándole el envío de un "libro de los hechos" del abuelo común Jaime. El texto de la carta es como sigue":

Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti
Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani, karissimo
consanguineo suo, Iacobus per eamdem Rex Aragonum... re-
cepta littera vestra super mittendo ad vos litorum actuuin fe-
licis recordationis regis Iacobi avi comunis, significamus vobis
quod iam ipsum librum transcrifoi mandaveramus, et nunc,
post receptionem, vestre littere supradicte, translatum libri
ipsius perfici fecinus ac etiam comiprobari, per cuius perfec-
tionem et comprobationem cursor vester usque nunc hafouit
remanere. Sicque comprobatum per cursorem predictum".

És molt important per tant l'estudi fet, per raó d'aquesta gran cura que tenia Jaume II en la comprobació de la fidelitat de la còpia. Atès que en el següent paràgraf d'aquesta "Crònica latina de Jaime I"^[3], (LXXIV. De prava responsione facta Regi per nobìles de Aragonia super auxilio quod petebat), diu: "Catalonia que és el més noble (nobilius) i el més honorable (honorabilius) regne d'Yspania"... i a les comparacions que segueixen explicita molt bé que son entre dues entitats diferents (dos regnes diferents) "Aragonia" i "Catalonia", -l'adressa als "nobìles de Aragonia" els que no són de Catalonia- i...els coneix molt bé, diu: "car sots dura gent dentendre rao" ... A les versions en catalá diu "aqui" en lloc de "Aragonia" (s'ha de sobreentendre)^[4].

...Qui dixit: Ignoramus, Domine, in terra ista quid bovaticum, et ut vos
verbis non detineam, quando hoc fuit propositum in consilio, omnes una
voce vociferati sunt, dicentes se in hoc articulo non faceré quod vos vultis.
Tunc respondens ait: Repleti nimia admiratione duram gente vos intuendo
probamus ad iudicandum, et clare perspiciendum iudicium
rationis. Considerare debuistis condicionem negocii, et nostram iuxta hoc
intentione, que apparet omnino sine reprehensione.Quod enim nos facimus,
intuita Dei facimus, et ut Yspaniam defendamus, ac per hoc nobis
et vobis apud omnes gentes famam perpetuarti aequiramus, ut noverit universus
orbis quod per nos Yspania sit salvata. Et cum Catalonia que est
nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet
Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet
etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro
uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili
cive quinqué; cum Catatonia inquam velit non iuvare, et dare nobis de
suo, vos qui tenetls honores pro nobis ad valorem viginti milium, triginta
milium, quadraginta milium solidorum, deberetis citius et melius nos iuvare,
maxime quia totum vobis ipsis remaneret etiam cum augmento...

Diu exactament el mateix al Cap-392 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343:

"...E el dix: No sabem en esta terra, senyor, que ses bouatge, e dich uos que quan hoiren dir aquesta cosa que tots cridaren a vna uou que non farien re. E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom que per nos e per uos es saluada Espanya. E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre...."

Al Cap-11 de la resta de Còdex en català del [ "Llibre dels feits del rei en Jacme", a partir del de 1343 diu:"...quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes...". És al principi del regnat i només hi havia dos regnes, Jacme està definint Catalunya com a "regne" ...

El Signum Regis.

"El signum regis aragonés deriva, sin duda alguna, del de los reyes estrictos de Aragón. Los condes barceloneses, como los de los restantes condados catalanes, usaban la cruz con cuatro puntos en sus vértices interiores, de tradición romana posteriormente cristianizada, que comparten con eclesiásticos y otros personajes. La cruz suele ser personal, puesta de manos del propio conde..."

Curiosament aquesta creu amb quatre punts en els seus vèrtexs interiors (que passarien a ser quatre creus diminutes), serà anomenada a partir de les creuades "creu de Jerusalem" o ja ho era abans?. Bé el fet de que aquesta creu que era el símbol dels prínceps de Catalunya a començament del s.X, passés a ser el símbol del Regne de Jerusalem, que el crit de guerra dels croats fos occità-cathalà "DEUS LO VOLT!", que Hugues de Payne hagi estat identificat com Hug de Pinós, etc... deixa molt clara la iniciativa occitana-cathalana a la conquesta Jerusalem... Un cop en mans sarraïnes, la reconquesta de Jerusalem serà una fita repetiva en tots els regnats, "El Sanct Sepulcre "de Jacme I, etc.. ( i fins i tot del viatge d'En Colom)

Ens han esborrat d'una part important de la història però hi ha quedat el signe, "LA CREU DE JERUSALEM", va ser la reflexió que vaig fer quan en Daniel va mostrar la creu a la signatura de Ramon Berenguer IV a Sant Geroni... Vaig dir, que calia investigar, que segons la història oficial era anacrònica, perquè el regne de Jerusalem no entra definitivament a la "Casa d'Aragó" fins el "Magnànim", encara que Pere el gran hi tenia dret al contraure núpcies amb la néta de Frederic II que l'havia comprat previament . Va ser el primer capítol de la història "oficial" unida a la de la Corona catalana. Però he averiguat també que Isabel de Nàpols hi tenia dret per la branca de Brienne, n'hi ha per escriure un llibre!

Història

Va ser un Comte -per herència- de Barcelona, Anfós (fill de Peronella i Ramon Berenguer), el que siguent Comte va passar a ser a més a més, Rei d'Aragó en una posterior elecció (segons els furs d'Aragó), no a l'inrevés. Un territori es converteix en regne, quan el seu senyor és coronat rei, Cathalunya va ser un regne, quan va ser coronat Anfós a Saragossa. (Referent a això, cal recordar que els reis que van ser coronats a Roma no per això eren reis de Roma)

El rei convocava Corts allà on volia (hem vist l'exemple de Leyda), però a partir de Pere el Gran, van existir permanentment i en paral·lel, les Corts d'Aragó i les Corts de Catalunya, després les de Mallorca, les de València, les de Sicília, les de Nàpols, el sistema federal aragonès.

El comte de Barcelona era només comte del comtat de Barcelona, però segons explica el mateix Jacme I, tenia uns altres 4 comtes vassalls seus: "el comte d'Urgell, el comte d'Ampúries, el comte de Foix, el comte de Pallars", a la unió d'aquests 5 comtats és el que ell anomena Regne de Cathalunya, i l'opinió de Jacme I és inapel·lable.

Els Comte-Reis, almenys fins Ferran el Catòlic, usaven el català, al parlar o al redactar documents oficials, (en aquests últims, alternant amb el llatí) i, encara que la cort era itinerant (els comte-reis estaven en persona a les guerres, i la cort amb ells), van voler ser enterrats a Catalunya (Poblet, Santes Creus). Fins i tot les princeses reines consorts en altres regnes en enviudar, es retiraven a algun lloc de Catalunya (Pedralbes per exemple)

En tots els territoris de "la Corona d'Aragó" - fins Ferran el Catòlic -, la justícia s'impartia des de la "Cancelleria i el Consell reial". A Saragossa des de Pere el Gran, els aragonesos no van acceptar el Consell Reial "català i la impartia el Justícia d'Aragó que no tenia competències ni a Catalunya, ni a València, ni a Mallorca, etc ..

Ferran el Catòlic va anar treien poder a la "Cancelleria" i passant-lo al Consell Reial ", Ferran no va perdonar mai el fet que Catalunya, amb Navarra, fes una guerra de 11 anys contra el seu pare Joan II, en considerar que l'hereu era el príncep de Viana (el primogènit) i no ell (Fernando), com havia disposat la seva mare Joana Enríquez

Fins fa relativament poc (300 anys), la insígnia reial (o comtal) pertanyia a una casa no a un regne. Per tant, va ser Ramon Berenguer qui va portar el seu escut al regne d'Aragó. (Quan Felip I "el Bell" va regnar a Castella, - mentre Fernando seguia sent rei només de "Aragó i els seus dominis" - va portar la insígnia dels Àustria - bandera blanca amb la creu vermella de sant Andreu -.

Els colors de l'escut d'Aragó-Catalunya són els colors de Carlemany, Aragó mai va ser súbdit de Carlemany, la naturalesa del Pirineu aragonès ho va impedir (té en la seva zona les muntanyes més altes - Aneto, etc ..-, la seva bandera tenia una creu blava sobre fons blanc, amb quatre caps de moro en els quadrants. Encara que alguns autors reclamen avui per a Aragó la creu de sant Jordi)

Els comtes-reis, eren comtes per herència i, a Catalunya prestaven jurament sense més, però per ser reis d'Aragó, com diu Zurita, abans de prestar jurament, (per ser estrangers), els havien de triar les Corts d'Aragó. A Carles I en arribar a Espanya, li va passar el mateix (era estranger) - per cert, les primeres Corts en reconèixer-el van ser les Catalanes --

La coronació tenia lloc a Saragossa, però el llenguatge emprat en la cerimònia, era el català. El fet que hagi prevalgut el títol de "comte de Barcelona" al costat del de "rei d'Aragó" indica que "són i eren complementaris" (en una mateixa persona). El rei manava a Catalunya no com a "rei d'Aragó" si no per ser "comte de Barcelona" que implicava des d'Anfós ser rei de Cathalunya.

Ni catalans, ni valencians, ni mallorquins, ni sicilians, ni napolitans es van considerar mai aragonesos, els papes Borja són un clar exemple, eren valencians (senyors de Xàtiva) encara que d'origen aragonès (Osca), però es consideraven catalans (a Roma se'ls anomenava "el clan dels catalans"). D'aquí, la frase del cardenal Bembo: OH DIO!, LA CHIESA IN MANI DI CATALANI!

Cites que fan diferència entre Aragó (Regne) Catalunya (Regne-Principat-Comtat)

· —
A les Corts de Monsó de 1289, el conjunt dels territoris i estats era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya.[1] Tot i així, ja al segle XIII es va començar a emprar la denominació Corona d'Aragó,[2] Corona Reial d'Aragó,[3] Regnes d'Aragó, o simplement Aragó, [4] expressions que es generalitzarien a partir del segle XIV.

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.119:
« E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus. »

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.167:
« E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia. »

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.241:
« E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó. »

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.392:
« pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc. »

· —Alfons II el franc al mestre del Temple.abril 1290:
« consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...) »

· —B. de Vilaragut a Jaume, rei de Sicília. 1290[5]
« e recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...) »

· —capítols missatgers Jaume II. març 1295:
« Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia(...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany. »

· —Ramon Muntaner, cap.CCXCVI:
« E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia. »

· —crònica Pere terç, cap.I 42:
« Com lo dit infant En Jacme (...) renuncià de fet als dits regnes d'Aragó, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagués per dret de primogenitura. »

· —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 1, p.48:
« E con foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostre, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà e dix que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions faés ne consentís com havia; car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo Regne de València de la Corona d'Aragó, car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res. »

· —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 3, p.36:
« E maman fer segells nous en què fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo títol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. És ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com nós metem València en nostre títol ans de Mallorques e ho proposaren danant nós, e nós responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de València en lo títol, en temps d'alguns nostres predecessors, però lo Regne de València és molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del títol no haüda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Aragó, ans era estada donada e retuda dues vegades, e així ara volíem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del títol. E ells així riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant. »

Referències

1. ↑ Marsili M.Sanpedro, La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria
2. ↑ Marsili M.Sanpedro
3. ↑ Marsili M.Sanpedro

Còdex

• Còdex, 1313: Manuscrit. Ms. 64. Biblioteca Universitària de Barcelona
• Còdex, 1343, (H): Manuscrit. Ms. Biblioteca de Catalunya

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA.. 2

UNA RUTA PER LA POSTERItAt (d’anada i de tornada) 3

Escala d'aprovisionament dels catalans a l'estret.. 5

TRACTAT D’ALCÀÇOVES - Divisió del món pel paral·lel de la Gomera (28 º N)… 15 anys abans del Tractat de Tordesillas.. 7

TRACTAT DE TORDESILLAS - canvi de la divisió horitzontal del món (paral·lel 28º N), per una vertical (meridià de Tordesillas) 8

MAPES FALSEJATS - Cuba i Hispaniola 12 º més al nord a "l’admiral's chart", a la carta de Joan Cosa i a la de Cantino.. 9

Butlles concedides per Alexandre VI 11

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA..

La tesi, sobre LA PRIMERA GRAN MENTIDA -l'engany sobre la ruta declarada en el primer viatge de Colom-, és del catedràtic de l'escola nàutica de Cadis, Luis Miguel Coín Cuenca, que la va poder demostrar el 1990 fent aquesta travessia, (baixant fins a l'altura de les illes de Cap Verd) amb una rèplica de la Niña, arribant al Carib en el mateix temps que l'emprat per Colom…Va publicar tres llibres, i fins i tot la BBC va fer un reportatge que TVE no va voler passar, vam haver de veure'l a Euskal -Telebisa…(censura en el segle XX!!!)… Però el seu missatge no va quedar suficientment clar, ja que ho va emmascarar amb la teoria (de Manzano i altres) del “nàufrag que es suposa lliurà un mapa a Colom abans de morir”, desviant sense voler l'atenció del tema principal “la falsificació històrica” amb la declaració d'una falsa ruta!, i quedant-se tothom amb la història del mapa secret.

Colom durant el primer viatge, segons una còpia del diari transcrita per Bartomeu Casaus, que és l'única que es conserva, va seguir el paral·lel de la Gomera fins arribar a Guanahaní. Però en realitat va haver de baixar fins a les illes de Cap Verd, (com va fer en la resta de viatges) a buscar els corrents favorables i els Alisis del NE, que, especialment en aquella època de l'any, bufen allà amb suficient força, per a fer arribar les “pesades” caravel·les fins al Carib, atribuint a San Salvador una falsa latitud de 28ºN., perquè el tractat de Alcàçoves (vigent en 1492), li impedia navegar al sud d'aquest paral·lel… aquesta va ser la primera gran mentida.

Ruta real -única factible- contraposada a la ruta declarada oficialment

Duia dos comptes de llegües navegades, segons ell, per a tranquil·litzar a la tripulació, però els seus comptes curt i llarg coincideixen molt bé amb els comptes de llegües de la ruta “directa” i de la ruta “corba” (única factible, veure gravats, -sic- ruta seguida pels “pilots d’Arenys” del S.XIX). Ho va fer per a justificar-se si es trobava amb algun vaixell portuguès (a l'anada o a la tornada), ja que sabia que al tornar el corrent el duria irremissiblement a les Açores… (a Portugal, va ser fet presoner i després interrogat mostrant la seva versió legal del diari...).

Sis dies després de sortir de la Gomera van trobar el masteler d'una nao de 120 tones, però atès el sentit “rellotge” dels corrents atlàntics és poc probable que el trobés navegant cap a l'oest, però sí navegant cap al sud, en aigües freqüentades pels vaixells portuguesos. En aquests dies, diu que l'aigua era la meitat de salada, trobant dofins i tonyines, cosa impossible segons els historiadors –això navegant a l'O de les Canàries- però navegant amb rumb a Cap Verd, s'hauria trobat el corrent d'aigua dolça que aflora a la superfície procedent de l'Antàrtic, que crea una zona molt rica en pesca. El 14 de setembre (navegades unes 300 milles) diu: ”varem veure un jonc i un rabiforcat”…, -això amb rumb O des de la Gomera- és impossible, ja que aquestes aus (també segons el seu diari): “no s'aparten més de 100 milles de terra”, però amb rumb SO, és diferent perquè es trobaria a menys de 100 milles de les illes de Cap Verd. Amb aquesta demostrada tesi sobre la “mentida històrica”, i pel tractat de Alcàçoves (veure apartat més endavant), el descobriment d'Amèrica, seria legalment per a Portugal…

UNA RUTA PER LA POSTERITAT (D’ANADA I DE TORNADA)

Allà pels anys 70, en el meu primer vol a Nova York em va estranyar que hi hagués diferència en la durada “real” del vol, entre el viatge d'anada i el de tornada, després de moltes discussions amb gent que creia saber el motiu, un pilot conegut, em va explicar que era causat per un corrent en doll "JET STREAM" que bufa “d'oest a est” (contrari al moviment aparent del sol) a l'hemisferi nord, amb una velocitat mitja superior a les 60 mph (arribant en ocasions a 300 mph ) i a una altura entre 6 i 9 milles. Va Ser descoberta durant la segona guerra mundial pels pilots japonesos que sobrevolaven el pacífic. Aquesta troballa va ser de suma importància per a la navegació aèria intercontinental i des de llavors es té en compte en tots els viatges transoceànics. (El seu coneixement ha ajudat també en la predicció del temps, ja que arrossega les capes d'aire inferiors). Doncs bé, la gran importància de Colom (faig servir aquesta grafia per ser la que ell mateix usa en les 17 edicions internacionals de la seva carta a Lluis de santángel i Gabriel (Rafael) Sanchís, publicades mentre ell encara vivia), és haver establert “per a la posteritat”, en els viatges a vela::

1. LA RUTA E-O D’ANADA (alisis del NE y corrents de SO-O a la alçada de les Illes de Cap Vert)

2. LA RUTA O-E DE TORNADA (el corrent del Golf de NE-E)

Mapa amb els corrents dominants a l’Atlàntic

La velocitat mitja del corrent del Golf i del corrent de Cap verd, és d'uns 0,5 nusos (amb pics de fins a 3 nusos) i sent la millor velocitat a la qual podien navegar les caravel·les d'uns 9 nusos, era obligatori fer-ne ús. Després d'ell (en els seus quatre viatges), tots els que l'han seguit han utilitzat el seu descobriment, aquestes dues "autopistes" dins l'oceà. (A l'arxiu municipal d'Arenys de Mar, n’hi ha una petita prova amb els rumbs traçats a llapis a totes les cartes de l'Atlàntic que hi son conservades, de pilots que es van formar a l'Estudi de Pilots de Baralt)

Colom "va intuir" aquestes dues rutes en els seus viatges anteriors:

a. - Quan viatja a la Mina amb Portugal, escriu al seu diari: "en aquestes latituds (a partir del tròpic de càncer) els vents bufen sempre en la mateixa direcció" (els Alisis del NE). Per aquest motiu va manar aparellar les caravel·les amb vela quadra (la Pinta a les Canàries, ja iniciat el viatge)

b. - Pels seus viatges a Irlanda (Galway) sabia que "troncs amb homes de pell acolorida, que no parlaven llengua coneguda, havien arribat a Galway arrossegats pels corrents" o en relats de marins de les Açores, "grans peces de fusta llaurada per la mà de l'home havien arribat "arrossegades" a les illes de ponent "

No té cap importància, el fet de que un marí moribund o Toscanini (no hi ha cap prova de la seva carta), li donessin o no un mapa, arribés a robar-lo, o fins i tot el fet de que hagués estat allà prèviament, la única cosa important és el seu llegat. Shakespeare, Lope de Vega, Edison o Bill Gates (full de càlcul, Windows ...), es van aprofitar, copiar, o van tenir "gent", que va realitzar part de les obres que es van atribuir. Però tot i així, segueixen tenint el mèrit d'haver-ho fet passar a la posteritat ... Si no hagués estat per "seu saber vendre", o pel seu renom, potser avui no les coneixeríem ...

Abans que ell hi van arribar els víkings, i potser fins i tot el Temple, els celtes, els fenicis, els egipcis ..., però cap d'ells va deixar marcada una ruta perquè la seguissin els que vindrien al seu darrere...

Colom, segons els seus diaris, va fer servir aquesta ruta SO-O en els viatges 2 º, 3 º i 4 º, en el 1r, segur que també, encara que per a no contravenir l'esmentat tractat de Alcàçoves, va haver de dir que havia seguit el paral·lel de la Gomera fins a arribar a Guanahaní a les Bahames (... baixa-mar?), - les "Lucaya" de Ptolemeu -, penso que el nom de "Cayos" donat a algunes illes d'aquesta zona ha derivat d'aquí (Mc..).

Abans del desembarcament a Guanahaní, va albirar terra tres vegades, havia passat a prop ( "llums vistes de nit a la llunyania") d'alguna illa més a "barlovento" (del català "per lo vent" MC), en la qual no va voler desembarcar, al meu entendre, perquè encara estava al sud de l'abans esmentat paral·lel de la Gomera, necessitava donar compte oficial d'una illa d'almenys 28 º Lat.N. (latitud de la Gomera), per poder dir que el descobriment era legalment espanyol.

ESCALA D'APROVISIONAMENT DELS CATALANS A L'ESTRET.

Durant els S. XIV i XV el viatge Catalunya-Canàries (uns 20 dies) no podia fer-se sense escales i els navegants catalans en fer els primers assentaments a les Canàries van haver d'escollir un lloc tàctic per fer provisió d'aigua i verdures fresques (com van fer els portuguesos primer i més tard els holandesos i anglesos al Cap de Bona esperança), i el lloc de la península més proper a les Canàries (sense entrar a Portugal) és sense cap dubte el Golf de Cadis. Quan Jafuda Cresques (Jacme Ribes), va ajudar a Enric el Navegant a muntar l'escola de navegació, la va fer muntar a Sagres (al costat del Cap S. Vicent), pel mateix motiu.

La primera presència catalana que tinc documentada al golf de Cadis, com força naval, data del temps de Jaume I que va ajudar amb les seves galeres al seu consogre “Fernando III el Santo” en la conquesta de Sevilla, que, com diu la crònica "es va conquerir per mar", sense oblidar Castell de Ferro a Almería i les galeres catalanes que van participar a la conquesta de Màlaga… Ens explica Andrés Bernáldez en la seva història dels Reis Catòlics D. Fernando i Da. Isabel (Impr. que fué de JM Geofrin. Sevilla 1869. Tomo I. Cap. 813), “...estaban asediando Málaga (1487): “e faltó pólvora en el real, mandó el rei una galera por pólvora a Valencia i prestamente fue venida con ella"

Aquest fet, al final, ha anat en contra dels interessos catalans, perquè quan s'ha volgut canviar l'origen del viatge de Colom, ha sigut molt fàcil, ja que l'últim territori de la península al que va dir adéu Colom va ser obligatòriament algun lloc del Golf de Cadis (els americans van escollir Rota i Pals de l'Empordà com punts estratègics, els anglesos Gibraltar).

Dient això no pretenc canviar l'origen del viatge del descobriment, que estic convençut es va gestar i va sortir de Catalunya, simplement intento delimitar la base d'aprovisionament de les naus catalanes camí de Canàries usada "necessàriament" per Colom i abans per altres, quan Canàries era un fet únicament català. El viatge d'Huelva a Canàries podia durar uns 11 dies, (la tercera part de la travessia Gomera-Antilles), que no és tan poca cosa com per voler convertir-lo en un viatge de 20 dies sense escales des de València, per no haver de tocar ports castellans.

M'inclino almenys per dos possibles llocs on hi ha influència catalana: Huelva -a Palos no hi havia port- i la zona d’Isla Cristina: La Figuereta (encara que n’hi podria haver d'altres atès que "La Mercè" ès la Patrona de Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, i aquesta empremta catalana no hi ha caigut del cel)

Per a la primera opció em baso en què la patrona d'Huelva és la Verge de la Cinta, atès que ho va ser de Tortosa uns 100 anys abans, és evident que van ser navegants de Tortosa els que van dur allà aquesta devoció. En temps de Colom, hi havia un oratori dedicat a la la Verge de la Cinta. No oblidem que Colom enmig d'una gran tempesta, després de llençar oli al mar, va fer cantar l'Ave Maris Stella als seus mariners agenollats enmig del vaixell.

La Verge dels Navegants (o del Bon Aire) del famós quadre d'Alejo Fernández, també és la mateixa Verge de la Cinta de Tortosa, l'advocació "Stella Maris" va ser proclamada a nivell Roma per Adrià VI (preceptor de Carles I), que li va agafar devoció sent bisbe de Tortosa (veure llibre de M. Bestratèn) Per a la segona opció em baso en la seva història:

A partir d'un impressionant fenòmen de la Naturalesa, el terratrèmol de l'1 de novembre de 1755, que va canviar la fisonomia de les costes portugueses i Espanyoles desde Lisboa fins al Golf de Cadis, va sorgir un nou enclavament a la zona més occidental d'Huelva que sota l'assentament de mercaders catalans, principalment, de Mataró, Sitges i Canet de Mar, va donar origen a la que avui és Illa Cristina, abans coneguda per "La Figuereta", en referència al pou d'aigua potable pròxim a una petita figuera.

Els orígens d'aquesta localitat marinera es remunten a la segona meitat del segle XVIII, quan pescadors catalans i valencians es van assentar en aquestes terres per explotar els caladors de sardina i tonyina, extreure la sal de les zones inundades, salaons i conserves el peix.

Isla Cristina, el port pesquer més important d'Andalusia, és una població fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patró de pesca, que es va establir el 1756 i el van seguir altres catalans del Principat i València. El 1757 Josep Faneca de Mataró, que era l'únic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Antón Salerich. Els noms de molts dels alcaldes reflecteixen l'origen català de la població (P.E.: Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé...). Es va convertir en municipi el 1802, prenent el nom d’Isla Cristina (com agraïment a la reina Maria Cristina per l'ajuda humanitària donada durant una epidèmia de còlera) el gener 29 de 1834

Encara avui dia només cal consultar la guia telefònica…, el nombre de cognoms catalans és molt elevat ...

La versió oficial diu simplement que hi va haver una escassesa de pesca a Catalunya i els pescadors van emigrar allà, però amb la gran quantitat de llocs que hi havia per triar, penso que l'elecció no va poder ser deguda a l'atzar, va haver de ser deguda a que ja hi existia alguna referència anterior.

TRACTAT D’ALCÀÇOVES - DIVISIÓ DEL MÓN PEL PARAL·LEL DE LA GOMERA (28º N)… 15 ANYS ABANS DEL TRACTAT DE TORDESILLAS..

(l'única versió que he trobat a internet - en anglès) ..

“.., or in any other islands, coasts, or lands, discovered or to be discovered, found or to be found, or in the islands of Madeira, Porto Santo, and Desierta, or in all the islands of the Azores, or the islands of Flores, as well as the islands of Cape Verde, or in all the islands hitherto discovered, or in all other islands which shall be found or acquired by conquest [in the region] from the Canary Islands down toward Guinea. For whatever has been found or shall be found, acquired by conquest, or discovered within the said limits, beyond what has already been found, occupied, or discovered, belongs to the said King and Prince of Portugal and to their kingdoms, excepting only the Canary Islands, to wit: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Grand Canary, Teneriffe, and all the other Canary Islands, acquired or to be acquired, which belong to the kingdoms of Spain..”

“…And should they do the contrary (which may God not permit), then by that very fact, the guilty party shall incur a fine of 300,000 gold doblas of the grade of good gold and of just weight [which shall be given] to the other, obedient, party…”

(.. traducció de la traducció anglesa ..)

“.., o en cualesquiera otras islas, costas, o tierras, descubiertas o por descubrir, halladas o por ser halladas, o en las islas de Madeira, Porto Santo, y Desierta, o en todas las islas de las Azores, o [en] las islas de las Flores, así como [en] las islas de Cabo Verde, o en todas las islas hasta hoy descubiertas, o en aquellas otras islas que se encuentren o adquieran por conquista [en la región] de las Islas Canarias abajo hacia la Guinea. Para cualquier cosa que sea hallada, se adquiera por conquista, o se descubra dentro de dichos límites, además de lo que ya se ha hallado, ocupado, o descubierto, pertenece a dicho Rey y Príncipe de Portugal y a sus reinos, exceptuando sólo las Islas Canarias, Verbi: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Gran Canaria, Teneriffe, y todas las demás Islas Canarias, adquiridas o por adquirir, que pertenecen a los reinos de España..”

“… Y si hicieran lo contrario (qué Dios no lo permita), entonces por ese mismo hecho, la parte culpable incurrirá en una multa de 300,000 doblas de oro, de calidad de oro bueno y del justo peso [que será entregada] a la otra parte, obediente …”

VERSIÓ (castellana-traduïda) A INTERNET: "El tractat de Alcàçoves (4 setembre 1479) es centrava en dos aspectes: 1) clàusules relatives a acords matrimonials i de successió i 2) un acord de pau perpètua entre Portugal i Espanya. Quant al segon, el conveni incloïa algunes regulacions al voltant de la navegació per l'Atlàntic. Concretament, es va adjudicar als reis de Portugal totes les terres descobertes i totes les que en el futur es trobessin "de les illes de Canària cap avall CAP A la Guinea", amb l'única excepció de les pròpies illes Canàries que quedaven per als regnes d'Espanya ". .

TRACTAT DE TORDESILLAS - CANVI DE LA DIVISIÓ HORITZONTAL DEL MÓN (PARAL·LEL 28º N), PER UNA VERTICAL (MERIDIÀ DE TORDESILLAS)

Lo primer que va fer en arribar a Barcelona (al març de 1493) va ser dir-li a Fernando que manés una ambaixada a Alexandre VI, (Rodrigo Borja, que per cert era senyor de Xátiva, súbdit per tant del rei), perquè canviés la "línia horitzontal" del paral·lel de la Gomera (paral·lel acordat en el tractat Alcàçoves que separava els futurs descobriments d'Espanya i Portugal), per una "línia vertical" (meridià) enmig de l'oceà,

La prova que aquesta ambaixada va tenir lloc, és que el Papa, el 3 de maig, amb un dia de diferència, va començar a emetre butlles, les dues "Inter coetera" (la 1ª signada a Barcelona) definint aquesta línia vertical enmig de l'atlàntic "100 llegües a l'oest de les Açores ", enmig de les dues, la" Eximiae devotionis "confirmant la 1 ª butlla.

Quina necessitat tenia el Papa per a emetre aquestes butlles, anul.lant el Tractat de Alcàçoves, si no era pel fet que la ruta bona cap a Amèrica, estava baixant fins a les illes de Cap verd, en aigües de Portugal, ruta del 2n viatge?

Després d'interrogar a Colom, el rei de Portugal havia enviat a Cabral l'oest de les illes de Cap Verd, arribant a Pernambuco (sabia per tant, per "estima", a quina distància hi havia terra), per aquest motiu no va acceptar la proposta de les 100 llegües, que li deixaven només aigua. Els mapes de Joan Cosa i de Cantino mostren també aquestes discrepàncies en el traçat d'aquesta línia de demarcació.

Al cap d'alguns "estira i arronsa", es va arribar a un acord en el Tractat de Tordesillas de 1494, traçant al final la "línia vertical, 370 llegües a l'oest de les Açores". Ingènuament Portugal va acceptar el tractat quedant-se amb el Brasil, sense veure que a "les Índies només es podia arribar" (d'acord amb Alcàçoves), navegant per aigües portugueses, regalant-li a Espanya la resta d'Amèrica.

Per cert, el cosmògraf que va traçar la línia de Tordesillas (les dues), va ser Jaume Ferrer de Blanes, amic de Colom (es conserva correspondència entre ambdós), i al que curiosament en textos castellans se l'anomena "el lapidari de Burgos"! (Blanes està a 58Km de Barcelona).

MAPES FALSEJATS - CUBA I HISPANIOLA 12 º MÉS AL NORD A "L’ADMIRAL'S CHART", A LA CARTA DE JOAN COSA I A LA DE CANTINO..

Durant aquests últims 20 anys, he col · leccionat mapes, i m'havia xocat veure, en alguns, totes les illes del Carib (incl. Cuba, Hispaniola), per sobre del Tròpic de Càncer

Existeix un mapa atribuït a Colom (la font anglesa l'anomena "the admiral's chart"), inclòs en la Geografia de Ptolomeu de 1513, imprès d'una talla en fusta, en el que dibuixa totes les illes per ell descobertes per sobre del tròpic de cáncer, (incloent Cuba y la Hispaniola - quan en realidad están per sota – veure els grabats), Colom coneixia perfectament la latitud, correspon a la alçada de la polar mesurada amb el bastó de Jacob, el quadrant o l’astrolabi -hemisferi Nord (amb un quadrant casolà es pot mesurar amb un error inferior a 1º). L’error de 12 º de latitud d'aquest mapa està fet a propòsit, i el motiu únicament pot ser: "protegir la legitimitat de les terres descobertes abans del Tractat de Tordesillas", totes les terres descobertes abans de 1494 havien d'estar situades al nord del paral·lel de la Gomera, o en cas contrari eren de Portugal ... (el mapa de Joan Cosa de 1500 i el de Cantino de 1502 copien ensems i a propósit aquesta mateixa inexactitud)

Mapa de l’Almirall a la Geografia de Ptolomeu (1513)

Mapa de Joan Cosa (1500)

Mapa de Cantino (1502)

BUTLLES CONCEDIDES PER ALEXANDRE VI)

1) Butlla Inter coetera (3 de maig de 1493): va donar als Reis Catòlics les terres situades a occident que no pertanyessin a altres prínceps cristians.

2) Butlla Eximiae devotionis (3 de maig de 1493): va ratificar i va clarificar les concessions fetes als Reis de Castilla per la butlla anterior.

3) Segona Butlla Inter coetera (4 de maig de 1493): va fixar una línia demarcatòria entre els territoris pertanyents a Espanya i Portugal, situada a cent llegües a l'oest de les illes Açores i Cap Verd. (Donaria pas al Tractat de Tordesillas de 1494)

4) Butlla Piis fidelium (25 de juny de 1493): concedida a fra Bernat Boïl, la seva missió i les seves atribucions en les terres descobertes.

5) Butlla Dudum siquidem de data facial autèntica, 25 de setembre, s'amplien les concessions territorials atorgades en la primera Inter Caetera.

Post scriptum: Vaig començar a recopilar aquesta informació fa 20 anys per enviar una carta a la National Geographic Society, per un article publicat el 1986 "True Columbus landfall" i més tard per contestar un altre article de Sky & telescope d'un catedràtic de Harvard que deixava a Colom en bastant mal lloc: "Columbus: a heaven's navigator and a hell's calculator", vaig recopilar pràcticament totes les dades anteriors (cartes de l'arxiu d'Arenys amb la ruta de Colom marcada amb llapis, llibres, mapes, etc .. ), però em faltava el Tractat de Alcàçoves, que de fet és el que ho explica tot. Marta Majó d'Arenys de Mar, va anar com a tripulant al viatge del seu professor L.M. Coin Cuenca de 1990 i em va explicar la seva tesi. Gràcies Marta!, Després va venir En Bilbeny amb la seva teoria de Pals ...

Hi ha una tesi doctoral “Los mallorquines en Canarias en el siglo XIV”, de José Antonio Hurtado García, que estableix la mateixa ruta, sostenint que estaria encriptada en anagramas del mapa de Cresques, i encara que estic d'acord amb moltes de les coses que diu, el seu raonament és difícil de "seguir", i crec que la seva taula de distància real i distància declarada, està al revès, la real hauria de ser més gran que la fictícia.

Hola, sobre el tractat d'Alcàçovas, entenem que va ser signat entre Castella i Portugal. Correcte? També sabem que Colom va haver de baixar fins les illes de Cap Verd per tal d’agafar els corrents i vents favorables, i arribar a les costes caribenyes, fet que es va canviar per una ruta E-O per tal que Portugal no reclamès els seus drets, correcte?

Però, si el tractat era entre castellans i portuguessos, perquè un català de la corona catalano-aragonesa havia de mentir sobre la ruta seguida? com s’aplicava aquest tractat a altres païssos com Catalunya?

(Extret d’un email)

Benvolguts: Si el que insinueu ès que en Colom podia navegar, com català que era (és a dir de la Corona d’Aragó, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atès a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opinió és que hi estava lligat i que no hi podia navegar.

I us diré perqué => pur sentit comú.. contra documents adulterats

Si hi ha algun document d'Alcàçovas que parli nomès de Castella, està retocat...

Creieu de veritat que el tractat d'Alcàçovas signat principalment per cedir els drets sobre les Canàries es va signar només amb Castella, quan està ampliament demostrat, que fins aquells temps, les Canàries eren Catalanes?

Al profús estudi de Rumeu d’Armas (glosat per Carles Camp) sobre el bisbat de Telde hi afegeixo de moment tot aixó, o creieu que són casualitats?:

• Ferran signa el tractat com rei d’Aragó: “...señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia..”NO ESMENTA LEÓN."LEON ES VA INTRODUÏR MÉS TARD PER JUSTIFICAR EL LLEÓ DELS ESCUTS QUE ERA DE FERRÀN" (E.GUILLOT)
• Mapa de Cantino de 1502 amb la bi-barrada a les Canàries i a... Sevilla-Cadis
• Al Mapa de Cantino la bi-barrada origen rau a Barcelona
  
• El 1492 els que teniem coneixements científics de navegació erem els catalans (Canàries=Navegació)
• El 1494 han de recòrrer a Jacme Ferrer de Blanes per fer la línia de Tordesillas (i diuen que és de Burgos)
• La Candelària és la Mercé
• ”Ca”, l'arrel i origen del nom de Canàries és més emprat en Català medieval i els seus topónims (P.E.: Canet), que en castellà
• Illa de Palma a Mallorca => "Isla de la Palma" a Canàries
• La capital Palma de Mallorca => "Las Palmas" de Gran Canària
• Illetes a Palma de Mallorca => Isletas (diminutiu català) a Las Palmas Gran Canària (amb la mateixa forma geogràfica)
• La guitarra catalana, origen del tiple menorquí i aquest del tiple canari i del sudamericà (el xarango argentí en serà un derivat fins i tot l'ukelele de Hawai)
• Similitud dels vestits típics de les dones Canàries i els de “Ses Illes”
• L'illa de Ferro és diu Ferro als mapes antics no Fierro-Hierro en castellà (aixó vé mes tard... quan ens les roban)
• Document de 1443, "y el Papa cedió las Canarias a don Luis de la Cerda (sabem que era de la corona d'Aragó => Conferència d'en Juanjo)
• La senyora de la Gomera que visita Colom era de la Corona d'Aragó
• El Mapa de Cantino (1502) diu: ”has antilhas del rey de Castella”..a la seva mort ja és un altre cosa..

Resumint, em sembla que hi ha prous proves per dir que el català Joan Colom, havia d’acatar el tractat d’Alcàçovas signat pel seu Rei i no podia navegar més avall de la Gomera.

I per anar al Carib, no ho dubteu, s'hi ha d'anar amb els corrents de les illes de Cap Vert i tornar pel nord amb el corrent del Golf. Realitat tant palmària com el fet de que els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La Mercè ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp).

Ès tant important aquest fet que per mantenir la legalitat del descobriment, tots els mapes fins el de Waldseemüller (Saint Diè, 1507), dibuixen les illes del carib (Cuba, Hispaniola, etc.), per sobre del Tròpic de Càncer quan de fet estan per sota, (12º d’error.. vegeu la meva ponència de l’eclipsi al 5è simposi), quan.. de fet.. la latitud es podia mesurar amb un quadrant de fusta casolà, fins i tot el 1492, amb un error inferior a quasi mig grau! (dividint els 90º successivament en 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32, 1/64, 1/128 => 45º- 22,5º- 11,25º- 5,6º- 2,8º- 1,4º- 0,7º)

Mapa de Cantino(1502)

L’escala dels catalans a les Canàries camí del Carib, i a algun punt del golf de Cadis camí de les Canàries, per fer provisió de queviures, aigua i llenya, també ès importantíssima, com ja vaig explicar a un altre estudi, cal fixar-se en les senyeres del mapa de Cantino a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.

Manel Capdevila

DETALL DEL TRACTAT D’ALCÀÇOVES

“...Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León...”